Multitudinària assistència a la Marxa contra la Planta

ALTRE MON ES POSSIBLE.

Bones a tots i totes!

En primer lloc felicitar l'Assemblea per organitzar aquesta marxa, i en segon agrair de tot cor a la resta de persones la seua participació. Perquè podrien haver-se quedat en casa descansant, ahí reballats en el sofà mirant a la tele la formula1, o fent-se una paelleta en els coleguetes o els familiars, o fent qualsevol cosa que vos ocórrega... però NO, mira per on ACÍ ESTEM! Dedicant aquest matí de diumenge per a protestar contra la imposició per part de Conselleria d'un projecte aberrant. Ací, en la Pobla del Duc, tallant la carretera junt amb altres veïns i veïnes de la nostra comarca, dels NOSTRES POBLES. Tot i que açò avui està considerat com una acció il·legal que ens podria portar de vacances a Picassent.

Redéu que curiosa és la Justícia, no?... És il·legal tallar una carretera i no ho és imposar per la força un projecte que de dur-se avant podria deixar feta una merda mitja Vall... No sé jo, a l'igual serà que la gent dels pobles som curtets i no ho entenem, no ho pillem.

Doncs bé, jo pense que encara que aquest fet puga parèixer una cosa “normal”, sense més transcendència; el que estiguem ací un dia com hui protestant i no en altre lloc cadascú a la seua; Sí que és important perquè porta implícit un missatge amb Majúscules, sobre tot de cara a uns temps futurs, que per desgràcia no pinten massa bé – ni per als joves, ni per als majors-. Millor dit, porta implícit dos missatges, un per a nosaltres i un altre per a ells: -Per una banda un missatge d'esperança i alegria dirigit a nosaltres, “el saber que per fi estem reaccionant, que ja hem despertat” que la seua televisió, la seua educació individualista i competitivitat, la seua falsa felicitat que es compra a base d'euros -amb Masterd Card o Visa, com deia aquella publicitat- no han aconseguit arrancar-nos les nostres arrels, la nostra identitat, l'estima per aquestes terres i muntanyes, i per això estem ací.

Per altra banda, per als “Altres”, potser açò més que un missatge siga rebut com un avís, com un toc d'atenció o inclús com una amenaça: “l'Amenaça de saber que no estem morts, que estem ben vius, i que d'ara en avant van a tindreu difícil tots eixos Moniatos en quatre duros que vulguen vindre ací a fer el que els done la gana.” A més a més, molt més important que l'estar ací hui, es una cosa que a primera vista no es veu, però se sent: “ Hem començat a teixir!” A teixir el que? Doncs mira, una gran xarxa, una tela d'aranya, una xicoteta família de veïns i veïnes de la vall que tenen els suficients Ovaris i collons de dir que NO A LA PLANTA o AL QUE SIGA, a la cara de qui faja falta i sense cap tipus de vergonya. I Açò mola molt.

QUE NOSALTRES SOM ELS QUE VIVIM ACÍ I PER TANT SOM ELS QUE TENIM L'ULTIMA PARAULA, EL DRET A DECIDIR EL NOSTRE FUTUR.

QUE ESTEM FARTES QUE NO S´ENS ESCOLTE. I com estem farts, hem començat a teixir, per a ser molts, per poder recuperar la veu, per a què Ressone. I això a ells els fa por, vos ho jure, els acollona!.

A les comarques Zapatistes de Mèxic hi ha un cartell a l'entrada que ens avisa “COMUNITAT ZAPATISTA, ACÍ MANA EL POBLE I EL GOVERN OBEEIX”. Doncs bé, pot ser aquest siga un bon exemple des d'on poder començar a caminar per a evitar que en un futur des dels despatxos de VALÈNCIA, MADRID O BRUSSELES ENS IMPOSEN BARBARITATS COM AQUESTES O SIMPLEMENT ES CREGUEN AMB EL DRET DE DIR-NOS EL QUE HEM DE FER O COM HEM DE VIURE.

Ja per acabar, m´agradaria deixar clar qui són aquests “Altres”. Aquests són els del “tren del progrés” eixe tren que no hi ha que deixar escapar perquè sols passa una volta en la vida. Però la realitat es que cada 5 o 10 anys toca de nou a les portes de les nostres cases per intentar vendre'ns la moto amb un nou projecte destructiu, i amb les mateixes promeses de FAENA, DINERS I UN FERRARI A LA PORTA CASA.

Bé doncs, aquest tren ja el coneguem de sobra i com diu una de les pancartes FA OLOR A MORT. Aquest tren està conduit per Conselleria, Per Polítics i banquers, per empresaris sense escrúpols que envers de tindre cor al pit, tenen un bloc de formigó, i per desgràcia d'alguna manera també per a nosaltres. Sí, LES INFRAESTRUCTURES SÓN EL REFLEXE DEL NOSTRE MODEL DE VIDA ACTUAL. I Ja va sent hora que ens asseguem a reflexionar. És a dir, que ens preguntem el perquè?, el si realment ens beneficia aquest model de vida?- aquest progrés- que necessita constantment de macro abocadors, de línies d'alta tensió, de AVES, de cada vegada més velocitat en tots els aspectes de la vida i després de tranquil·litzants i psicofàrmacs per a poder dormir. I en aquest cas concret també de PLANTES de Residus Animals on poder anar a tirar dos dotzenes de tràilers diaris d'animals morts amb malalties desconegudes o de laboratoris. En fi animals que també són el designe d'aquests temps, d'aquest model capitalista de producció a gran escala on el que importa no és el com, ni el perquè. Sinó la seua rentabilitat econòmica.

Bé i amb aquesta invitació a la reflexió acabe ja, no sense abans convidar-vos a participar a aquest gran repte -si és que realment som honestos i quant hem dit: que no volem la planta a casa nostra i tampoc a casa del veí, ho dèiem de veres-. Un repte que implica redefinir el concepte de progrés, per un altre que signifique el benestar de les persones però sempre amb un equilibri amb el medi, amb la natura. Un repte que passa per recuperar el control de la locomotora -del tren-, abans que ens passe pel damunt, i aleshores decidir lliurement el nostre destí. Un camí que de segur serà llarg i difícil, i que no ha començat ni acabara quan aconseguim parar la Planta, el camí serà llarg hi hauran de passar molts per aconseguir un canvi de model, però ací d'alguna forma ja hem començat també a caminar. “a afegir el nostre granet d'arena”